ENCUENTRO INTERNACIONAL DE ARTE Y ACTIVIMO. 27-31 Marzo. Antic Teatre. C/Verdaguer i Callís 12 · BCN

Flo6x8 es un colectivo activista-artístico-situacionista-performático-folklórico-no violento. Se sirven del flamenco como forma de expresión contra el sistema financiero.

“En el invierno de 2007, pocos meses después de la caída de Lehman Brothers, sentimos la necesidad de señalar a los bancos como responsables del gran expolio y causantes de la crisis económica. En la primavera de 2008, flo6x8 realiza sus primeras acciones flamencas en oficinas bancarias y cajeros. En los años siguientes se siguen realizando intervenciones y perfeccionando su grabación y subida a Internet. En diciembre de 2010, uno de los vídeos de flo6x8 en los que se realiza una acción en una oficina del banco Santander es objeto de censura en youtube. Como consecuencia, se desencadena el efecto Streisand: el vídeo censurado se replica en la red, recibe cientos de miles de visitas y flo6x8 alcanza la celebridad mediática que mantiene a día de hoy.

En enero de 2011 se estrena el documental “Flo6x8: Cuerpo Contra Capital: un musical flamenco contra el sistema financiero”. El colectivo continúa realizando acciones y talleres en diferentes lugares del Estado español.”

TINARIWEN

DILLUNS 19 DE MARÇ 2012 A LES 21:30 h.

sala apolo, BARCELONA

Damon Albarn los sitúa entre los mejores músicos del mundo, Chris Martin confiesa la influencia de su música en Viva la Vida, Thom Yorke asegura haber copiado sus riffs de guitarra. Han recibido elogios de U2, Brian Eno o Tom Waits. Han colaborado con Robert Plant, que los considera su banda favorita, o con Herbie Hancock. El nombre de la banda es Tinariwen, que en tamashek (la lengua tuareg) significa "desiertos". El grupo surgió en 1982, con las rebeliones tuaregs de finales de los setenta. Forjaron su hipnótico estilo en el exilio argelino y libio entre la música tradicional, el pop norteafricano (chaabi, rai) y distintas variantes del rock occidental, inventando matices nuevos para la guitarra eléctrica. Firmada la paz entre su pueblo y el gobierno de Mali, Tinariwen debuta en la grabación en los primeros años noventa. Y en 2002, con la edición de The Radio Tisdas Sessions, saltan a la escena internacional, que comienza a apreciar lo que vale el assouf, ese estilo tan peculiar que aúna blues, rock, reggae y la música folk de los hombres azules del desierto. La publicación posterior de álbumes como Amassakoul (2004), Aman Iman (2007) e Imidiwan (2009) no hicieron más que acrecentar su fama y prestigio. Ahora, para su último álbum Tassili, han invitado a Nels Cline de Wilco y a Kyp Malone y Tune Adebimpe de TV On The Radio.

Exposición: "Crossing East-West Narratives by the End of Video Art (2000-2011)"

22/12/2011 > 19/02/2012

Antiguo edificio de Tabacalera
C/ Embajadores, 53
Madrid

El programa de videoarte español y asiático que da contenido a este proyecto expositivo recoge relatos fabricados en vídeo mediante los que se hace evidente la posibilidad de cruzar narrativas de España, India, China, Japón, Corea, Singapur, Taiwán, Indonesia y Australia.

A partir de una selección de materiales producidos en el transcurso de la última década, se plantea la opción de hacer la exploración de un imaginario global en fragmentos cuya autonomía e individualidad desbordan cualquier localización, pese a que su procedencia se tenga en cuenta, ya que éstos informan acerca del espacio/tiempo de su origen.

El objetivo de esta exposición consiste en hacer posible el contacto, sea a través de la confrontación o el diálogo, cruzando narrativas de Asia y España, con el fin de favorecer las conexiones entre las cincuenta producciones procedentes de Asia y las veintiocho españolas, que forman parte del circuito expositivo. A pesar de las distancias entre estos fragmentos de historias que se exponen, todas pertenecen a un mundo globalizado tendente a una hibridación sin límites de sus componentes. El itinerario expositivo propone circular de unas a otras, como si se tratara de hacer el ejercicio de una travesía, en todos los sentidos.

Vivimos rodeados de pantallas y la imagen en movimiento ha invadido la vida cotidiana a un punto impensable hace tan solo unos años. Este hecho propicia la reflexión sobre el fin del videoarte, aunque parezca una contradicción; se trata de subrayar que la producción en soporte video ha dejado de tener un carácter meramente experimental desde hace mucho tiempo y que los nuevos formatos de producción y presentación se han ampliado al igual que sus contenidos interdisciplinares, marcados tanto por los acercamientos mutuos entre vídeo y cine como por el desarrollo de las nuevas tecnologías de la información y la comunicación. Esto obliga a redefinir también prácticas y producciones que responden más bien a las características de un «video expandido», que continúa investigando formatos y modos de presentación, de los que depende en gran medida el futuro desarrollo del arte

El surrealismo de Claude Cahun

			La Virreina Centre de la Imatge la Rambla, 99 - Barcelona Del 28/10/2011 al 05/02/2012

Lucy Schwob utilizó el seudónimo de Claude Cahun en su trayectoria de artista multidisciplinar. Fue escritora, mujer de teatro y fotógrafa, y durante años fue olvidada injustamente hasta que, en la década de los ochenta, se le dedicaron dos exposiciones en Francia.

Ahora la Virreina Centre de la Imatge dedica una exposición a esta artista que exploró los temas del deseo y la sensualidad en época del surrealismo. Su trabajo fotográfico, especialmente los autorretratos con diferentes vestidos, se considera precursor de la obra de la reconocida fotógrafa Cindy Sherman, entre otros.

Sobre el crèdit, l'autoestima i sharing*: Introducció a la condició neoliberal Seminari PEI Obert a càrrec de Michel Feher, moderat per Beatriz Precia

Sobre el crèdit, l'autoestima i sharing*: Introducció a la condició neoliberal
Seminari PEI Obert a càrrec de Michel Feher, moderat per Beatriz Preciado
15/12/2011 - 16/12/2011 Auditori MACBA
Segons els pares fundadors de la teoria liberal –de David Hume i Adam Smith a John Stuart Mill–, els éssers humans pateixen carències, però són molt inventius. Tot i que els seus desigs són alhora insaciables i inconstants, a poc a poc aprenen a optimitzar la seva satisfacció mitjançant l'intercanvi de béns i serveis amb altres éssers humans, que també es troben en una situació de carència. A l'esfera pública, aquesta operació pren la forma de negocis profitosos, en què la mà invisible del mercat permet que subjectes lliures i responsables adquireixin el que desitgen al preu òptim. A l'esfera privada, els llaços d'amor conjugal i paternal es creen i es mantenen mitjançant intercanvis desinteressats, fomentats per la complementarietat natural dels temperaments masculí i femení.

EDWARD BURTYNSKY L´Home i la Terra. Llums i ombres

Burtynsky ha captat amb el seu objectiu escenaris naturals manipulats, l’explotació despietada dels recursos naturals del planeta. Ha fotografiat pedreres i mines, l’extracció de petroli, la construcció de dics, la sobreedificació de les ciutats, seguint les grans mutacions del paisatge des del continent Americà fins a la Xina.

Les seves imatges de gran format produeixen una certa sensació de paràlisi, mostren espais gegantins i fantasmagòrics en què l’home, escultor de les grans mutacions mediambientals, apareix en comptades ocasions, minimitzat per la seva pròpia desfeta, en escenaris que es converteixen en pàtria de ningú. Sovint, les eines utilitzades per a la depredació es presenten també minúscules, amb un aspecte rudimentari i sòrdid.

Burtynsky ens proposa fotografies inquietants que provoquen una certa incomoditat en l’espectador, testimonis impressionants d’una lluita èpica i devastadora amb la naturalesa que transmeten una sensació apocalíptica, quasi de day after (dia després), i que, en conjunt, tenen un misteriós atractiu que emociona per la seva força, la seva dimensió i la seva monumentalitat.

El mateix artista, però, apel•la a la possibilitat d’un futur diferent, gràcies al paper central de la cultura: «Perquè és per mitjà de la cultura que parem atenció a les nostres consciències i construïm la nostra història, i és per mitjà de la cultura que l’home pot ser sensible a les conseqüències dels seus actes».

El Centre d’Art Tecla Sala de l’Hospitalet proposa una mirada a la trajectòria d’Edward Burtynsky a través d’una selecció de trenta fotografies, que constitueixen una de les exposicions més extenses que s’han fet a Catalunya sobre el treball de l’artista.
www.edwardburtynsky.com/

Centre cultural metropolità Tecla Sala
Fins el 26 de gener de 2012

Jacques Léonard. Barcelona gitana

L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona presenta una selecció de fotografies deJacques Léonard (París, 1909 – l ’Escala, 1995). Casat amb Rosario, una gitana de les barraques de Montjuïc, va poder fotografiar la comunitat gitana barcelonina des de dins. D’aquesta activitat d’àmbit domèstic en resten uns 3.000 negatius, des de principis dels anys cinquanta fins a mitjan anys setanta del segle passat, que configuren, possiblement, el fons fotogràfic sobre cultura gitana a Barcelona més important del segle XX.

En el marc d’aquest projecte, l’Institut Francès de Barcelona presentarà a partir del 5 d’octubre l’exposició “Jacques Léonard. Pèlerinage gitan”, una selecció de fotografies dels aplecs del poble gitano a la Camarga (França) i la productora Curt Ficcions Curt Produccions ha realitzat el documental biogràfic Jacques Léonard, el payo Chac, dirigit per Yago Leonard.

Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Del 2 de juny de 2011 al 14 de gener de 2012

La qüestió del paradigma. Genealogies de l’emergència en l’art contemporani a Catalunya.

L’exposició titulada “La qüestió del paradigma. Genealogies de l’emergència en l’art contemporani a Catalunya” pretén mostrar el present de l’art contemporani al territori català. Per fer-ho, el comissari de la mostra Manuel Segade ha resseguit l’escena catalana a través d’exposicions, convocatòries i iniciatives diverses tant públiques com privades, amb l’objectiu d’establir una sèrie de genealogies que construeixen ponts entre artistes de generacions diferents que, en conseqüència, marquen camins preestablerts per als creadors emergents. Amb aquest objectiu, també s’estableixen diferents àmbits en l’espai expositiu per mostrar l’estat del desenvolupament de l’escena catalana actual. Aquests àmbits depenen de múltiples condicionants que han articulat –i segueixen articulant– el panorama artístic català, tant des del funcionament del propi sistema artístic (exposicions, convocatòries, joves comissaris, etc.), com des d’aquells trets fonamentals que condicionen la creació catalana avui (sistemes de producció, processos, narracions, edicions, noves iniciatives expositives, etc.).

Aquest plantejament es mostra a través d’obres, publicacions, material documental, textos explicatius per a les diferents seccions de l’exposició i mapes conceptuals, que s’alternaran en l’espai expositiu per ajudar a establir les genealogies que vertebren el discurs general de l’art contemporani emergent a Catalunya.

La Capella

Del 23 de setembre al 27 de novembre

La maleta mexicana. El redescobriment dels negatius de la Guerra Civil espanyola de Capa, 'Chim' i Taro

El 1939, davant l’avenç implacable del feixisme, Robert Capa abandona el seu estudi fotogràfic de París i fuig als Estats Units. El seu col·laborador, Tchiki Weiss, salva 3 capses amb 4.500 negatius d’imatges fets durant la Guerra Civil pel mateix Capa, Chim (David Seymour) i Gerda Taro, els grans mestres del fotoperiodisme de guerra. És la coneguda com a Maleta Mexicana. Desapareguda durant dècades, va ser localitzada a Mèxic i ara, gràcies a la tenacitat de l’ICP per recuperar-la i fer públic el seu contingut, el MNAC presenta part d’aquest valuós material fotogràfi c per primer cop a Espanya. Rodets de negatius que ens mostren la seqüència original de la foto publicada i ens revelen escenes inèdites, alhora que la tècnica magistral dels 3 fotògrafs. Testimoni gràfi c excepcional de la vida al front o a les trinxeres, dels estralls dels bombardejos sobre la població civil o del drama als camps de refugiats, la Maleta Mexicana és un mirall de la nostra història.

MNAC- Museu Nacional d'Art de Catalunya
06 de Octubre de 2011 - 15 de Gener de 2012

Expo fotos Valentina Marchant

SHEMS. Mujeres de Marruecos

Shems (sol en àrab) és un reportatge fotogràfic de Valentina Marchant realitzat a la població marroquina de Boujad que explora la vida quotidiana de les dones d'aquesta regió situada a l'interior de Casablanca.
Del 16 de setembre fins el 24 d'octubre a la Biblioteca Sant Pau-Santa Creu.

Visita guiada a l'exposició Setba Jove 2011

Expo a la galeria Setba

La galeria Setba Zona d’Art de la Plaza Real de Barcelona abre la temporada con una muestra que presenta la obra de once nuevos talentos de la escena artística barcelonina. Setba Jove estará abierta desde el 6 de setiembre al 30 de octubre del 2011.

Nathalie Natiembé, FMM Sines 2011

Nathalie Natiembé (Ilha Reunião – França),

Transformando o maloya tradicional con una mirada contemporanea y personal, Nathalie Natiembe es una de las voces mas originales de hoy, acompañada de un grupo con una fuerza es-pec-ta-cu-lar, en un contexto maravilloso como es Sines y este festival de músicas del mundo

STRIPART 2-15 julio Barcelona

No arte, no vida, egoísmo
En la nostra societat individualitzada tots som artistes de la vida, ja sigui per elecció pròpia o per imperatiu social. I això és així ho creiem o no, ens agradi o no. La societat espera de nosaltres recursos i capacitats per a donar sentit i direcció a les nostres vides, i això que, per aconseguir-ho, no tinguem les eines ni materials de què si disposen els artistes en el seu estudi per concebre i executar la seva obra. I som lloats o censurats en funció dels resultats que obtinguem, pel que hem aconseguim o no, per allò que hem guanyem o perdut.

Concert amb Club Shanga

Concierto del grupo Club Shanga, un grupo de 7 jovenes músicos de Zimbabwe, ganadores del primer premio de Festival Interegional de Music Crossroads Southern Africa.

The Otolith Group.

La forma del pensamiento

04/02/2011 - 29/05/2011 MACBA

La obra de The Otolith Group, fundado en Londres en el año 2002 por Anjalika Sagar y Kodwo Eshun, es una reflexión sobre la percepción y la naturaleza de los documentos a través de películas, textos y actividades relacionados con los archivos de los medios de comunicación. Expandiéndose a partir del género documental, sus películas adquieren un efecto de collagede imágenes que hacen referencia a un nuevo atlas que narra las diferentes formas de situaciones poscoloniales. Desde la ideología de la Guerra Fría hasta los procesos del capitalismo global, la historia reciente aparece como fragmentos de un diario personal que, a su vez, podría ser ficción.

AFROCUBISM: ELIADES OCHOA, TOUMANI DIABATÉ, BASSEKOU KOUYATE

AfroCubism es un sueño que se ha hecho realidad. En 1996, el productor Nick Gold (alma del sello World Circuit) había imaginado un encuentro único que tenía que hacer confluir Habana la maestría de varios músicos de Malí con el de las eminencias musicales cubanas mayores. Pero un problema de visados acabó dejando los músicos africanos sin poder llegar a la isla caribeña, y la solución improvisada se acabó convirtiendo en un éxito mundial sin precedentes: Buena Vista Social Club. Ahora, finalmente - ¡casi 15 años después! -, Elíades Ochoa, símbolo del son cubano y heredero del legendario Cuarteto Patria, se une al mayor virtuoso de la kora, Toumani Diabaté, y al del n´goni, Bassekou Kouyate, entre otros músicos, en lo que será uno de los intercambios más poderosos y creativos de esta década. África y Cuba: dos gigantes de la música universal en un solo escenario.Eliades Ochoa, guitarra y vozToumani Diabaté, koraBassekou Kouyate, ngoniKasse Mady Diabaté, vocalDjelimady Tounkara, guitarraLassana Diabaté, balafonesOsnel Odit, guitarraJose A. Martinez, contrabajoJorge Maturell, congas y bongosEglis Ochoa, maracasLennis Lara, trompetaAlain A. Dragonit, trompetaBaba Sissoko, tamani

Njaaya en Barcelona
Interesante concierto de Njaaya, musica de Senegal

Njaaya

Senegal

En busca de su identidad artística, esta cantante de la nueva generación senegalesa lleva tres años tratando de desarrollar algo único en la escena musical de su país, una mezcla de acentos tradicionales y de músicas mucho más modernas tales como r’n’b, soul o reggae. Njaaya escribe, compone y toca la guitarra, lo cual la convierte en una artista completa con una voz y un estilo propios. Además ha colaborado con muchos artistas, entre los cuales destacan Omar Pene, Abdou Guité Seck, Awadi, Wageble, Gaston, etc... El resultado de este largo trabajo de búsqueda y perfeccionamiento saldrá muy pronto bajo el sello Déf Dara de Gaston, cuyo estudio sirvió para grabar el disco. El álbum se llamará SOCIAL LIVNG y será una llamada a la solidaridad y la tolerancia, unos valores a los cuales Njaaya está muy apegada.

NOW - trobades en el present continu

NOW és un projecte focalitzat en les transformacions científiques, tecnològiques, artístiques, socials i espirituals que estan tenint lloc en l'inici del segle XXI. Un procés d'investigació, creació i difusió que pretén reunir diferents agents locals i internacionals implicats en les accions i alternatives que promouen un canvi de paradigma en la societat de la informació i el coneixement i en les cultures globalitzades.

La primera edició de Now 2010 estarà dedicada a tres temes: xarxes complexes, cultura mòbil i massa crítica. Comptarà amb la presència de Philip Ball, Zzzinc, Ricard Solé, Invasive Code, Mobile Cells, Iñaki Amate, Genís Roca, Rudy de Waele i Fabien Girardin, i la col·laboració especial de Dolo Beltrán, cantant de Pastora i Kònic Thtr.

www.cccb.org/now/ca/

SPC - Sólo Para Cortos

SÓLO PARA CORTOS, Festival Internacional de Curtmetratges de Temàtica Social de Nou Barris, té previst celebrar la 6a edició del 18 al 21 de març. El lloc serà en el Ateneu Popular de 9 Barris.

El festival, arrelat al seu territori, manté el seu compromís social, perquè la denúncia social segueixi sent una marca distintiva del projecte, donant veu a treballs de difícil accés als circuits comercials del món audiovisual. Finalment, en aquesta nova edició es mantindrà el caràcter públic i popular que ha estat altre dels nostres trets distintius.

Per a promoure la divulgació d’aquest tipus de material audiovisual proposem el festival Itinerant conservant la filosofia de festival públic i d’accés lliure, reforçant els vincles ja existents a nivell nacional i internacional, tot i col·laborant amb experiències similars de tot el món que ens permeten un fort intercanvi cultural i reforcen la internacionalitat del festival.

www.soloparacortos.org